Jeronimo Parera i Rosell (DIARIO DE CAMPAÑA DE UN REQUETE DEL TERCIO DE NUESTRA SEÑORA DE MONTSERRAT)

Jeroni(Jeronimo) Parera i Rosell 

(Sant Sadurní, 1910 – Bot, 1938)

 fuente: https://carlesquerol.wordpress.com/2015/06/18/localitzat-el-diari-de-guerra-inedit-del-soldat-nacional-jeroni-parera-rosell-sant-sadurni-1910-bot-1938-del-xampany-castellblanch/

Jeroni Parera i Rosell

¿Requeté del Tercio de Nuestra Señora de Montserrat?

Muerto en BOT (Batalla del Ebro)

Als diaris i memòries de la Guerra Civil ja recuperats fa temps dels sadurninencs Adjutori Varias Gabarró, Magí Parera Parera, Josep Esteve Ràfols, Jordi Solà Sabaté, Joan Montagut Forns, Jaume Baqués Font, Francisco Viladoms Sabaté, Eusebi Budí Salart, Josep Borrell Vallespir, Joan Formosa Estragués i Pere Frigola Casellas, s’hi afegeix ara el diari personal de Jeroni Parera Rosell, de les caves Castellblanch de l’època. Formalment, es tracta d’un document molt semblant al diari d’Adjutori Varias, un quadern de butxaca de 10 x 5 centímetres amb una escriptura caligràfica gairebé microscòpica.

No conté grans relats però si el detall minuciós del periple que va seguir des del 30 de juliol de 1937 fins el 3 de juliol de 1938. Havia desertat el mateix 30 de juliol per incorporar-se a l’Exèrcit Nacional travessant la frontera per Coustouges ( a la comarca del Vallespir, de la regió del Llenguadoc – Rosselló dels Pirineus Orientals) i desplaçant-se després pel sud de França fins Hendaia. Des del primer moment el van integrar en el Tercio de Requetés de la Virgen de Montserrat.  ¡¡ESTO NO ESTA NADA CLARO DESPUÉS DE LEER LOS PRIMEROS PÁRRAFOS DEL DIARIO DE JERONI!!  Veo que lucha en la 3ª Brigada de Navarra y lucha en TERUEL (El Montserrat no estuvo en Teruel). ¡sigo investigando en la lista de caidos del Tercio!!

Transcric a continuació un fragment d’aquest diari: “30 de juliol de 1937. Surto de casa i em presento a la Caixa de Reclutes número 26, de Barcelona, cobro 10 pessetes i no hi torno. 31 de juliol. Surto de Barcelona en cotxe en direcció a Solsona i no podem travessar la frontera. Torno a Barcelona, a casa de la meva cosina Ramona. 1 d’agost. Ingresso a casa de la senyora Maria fins el dia 9 d’agost, el 10 dormo a Caldetes , l’11 arribo a Figueres on m’hi estic fins el 15. Sortim en tartana fins Crespià i dormim en un paller de Vilamitx després de tres hores de camí. El dia 16 a les set de la tarda iniciem la caminada junt amb dotze companys més arribant a França per Coustouges a les sis de la matinada del dia 17.

Aquest dia dormim a l’interior d’un autobús a Saint Laurent de Cerdans . L’endemà arribem a Perpinyà. El dia 27 arriba el meu germà Antoni i marxa el dia 30. El 2 de setembre junt amb Roig de Cervera i Canal de Girona ens tanquen a la presó per indocumentats fins el migdia del dia després. El 4 al matí surto de Perpinyà i al migdia arribo a Lourdes on a la tarda se celebra una magnífica processó de torxes. El diumenge dia 5 assisteixo a missa a la basílica i combrego. A la nit sortim, arribant a Saint Jean de Luz a les 6 de la matinada, després visitem la població i anem a dormir a un bon hotel . El dilluns 6 al migdia arribem a la Gran Espanya Nacional després de passar per Hendaia i formalitzar la nostra entrada per la frontera d’Irún. Sopem i dormim a l’Hotel Peñón a Fuenterrabía.

A les set del matí del dia següent ingressem a la caserna d’enginyers de Loyola. L’endemà el senyor Olivella m’avala i visito el Requeté Català i la seva família. El dia següent sortim de Loyola amb direcció a Burgos i a la tarda ingressem a la caserna d’Artilleria Ligera número 11, bateria 21, on em trobo el caporal Costa, Mauri i Armengol. El dia 23 faig la primera guàrdia a l’aeròdrom de Villafria, junt amb el Josep Mauri del Clot. L’1 d’octubre, Fiesta del Caudillo, assisteixo com espectador a la desfilada en honor seu i veig de prop al Generalísmo Franco, esdevenint una jornada de vertadera emoció i patriotisme.

El 4 d’octubre rebo 300 pessetes a través de F. Olivella i ell em custòdia un total de 825. Rebo també la maleta de casa, però amb roba d’estiu que no puc utilitzar. Compro dues samarretes que em costen 30 pessetes, una caçadora de pell que en val 88 i unes sabates de 22 pessetes. També compro unes venes que em costen 5’50, una tovallola que em costa 8, uns guants de 17’50 pessetes, dos parells de mitjons per 5’50, i uns pantalons usats de 24 pessetes. La Creu Roja em facilita com refugiat una camisa, un jersei, un joc de roba interior, un parell de mitjons i dos mocadors.

Dia 7 d’octubre. Juntament amb l’alferes Sanmartín i els soldats Bonmatí, Salmurri i altres som destinats a León en qualitat d’artillers. La maleta que em van enviar de casa la deixo sota la custòdia d’Ausencio Martínez Diego del carrer Avellanos, número 3 , baixos, de Burgos: o al seu poble d’Olmodillo de Roa (Burgos). El dia 9 a la tarda sortim de Burgos arribant a dos quarts de dotze a Palencia passant la nit en blanc a la pensió [ inintel·ligible]. El dia 10 ens quedem a Palencia d’on sortim en tren l’endemà a les 4 de la matinada, arribant a León a les 8. Un cop ens hem presentat a la caserna d’artilleria , ens envien en camioneta immediatament a la bateria 123 de Lauña. Aquesta bateria no existeix i aleshores el comandant Echevarría ens envia a Tarna, que està cremat pels rojos. Estem ja a Astúries i des d’allí ens envien a la bateria número 25, que es troba a la muntanya d’El Monte del Canto del Oso sota les ordres del comandant Acedo i del capità Sotelo . El 12 arribem al front i amb Salmurri ens destinen a portar unes mules. De sergent n’hi ha un de Barcelona, de la casa Papers Bachs , que és bon xicot i ens ajuda tant com pot. El dia 13 a Salmurri i a mi ens envien amb les mules a Tarna per recollir provisions i fem el camí de tornada de nit, molt a poc a poc, ja que és la primera vegada que m’he d’ocupar de conduir una mula. El dia i la nit del 14 els passem tots tres en una barraca de Tarna i els altres en una tenda de campanya molt justa. La meva adreça és Tercera Brigada de Navarra. Bateria 25. Grup de Muntanya. Tarna.

El dia 17 d’octubre, des de la muntanya més alta, disparem contra els rojos. Per primera vegada veig com 17 avions destrueixen una posició enemiga sembrant-la de bombes que ens permeten ocupar la zona una hora després. El 18 desmuntem el campament per traslladar-nos al poble de Bezamas, deu quilòmetres més avall. Per primera vegada trobem rojos morts. Allí ens retrobem amb els amics Mauri, Giralt i Enguix, els quals s’incorporen a la nostra bateria. Mengem i dormim en aquest poble. El 19 a les set del matí emprenem l’ascens a una muntanya de 1800 metres arribant al cim a la una del migdia després de moltes penalitats. Mengem i dormim al cim. El 20 baixem i després de tres hores de camí arribem a Orlet on mengem per després reprendre la marxa en direcció a Bueres, situat a 5 quilòmetres, on sopem i dormim. El 21 marxem cap a Marea, a 10 quilòmetres, descansant a las Cuevas on ens assabentem de la caiguda de Gijón. El 22 sortim cap Infiesto, a 12 quilòmetres, menjant i dormint a Navas on arribem a les 8 de la nit. Tot el dia ha plogut i he arribat extenuat.

El 23 al mati segueix plovent i al migdia retrocedim en direcció al poble de la Cienrra on ens instal·lem els dies 24 i 15, plovent de forma intermitent. El 26, sortida a dos quarts de nou en direcció a Ribadesella , aturant-nos menjar a Villamayor, a 16 quilòmetres del punt de sortida. Quinze quilòmetres després, mengen i dormim al poble de Arriondas. Tota la caminada ha estat un passeig, entre pomeres i castanyers. A pocs quilòmetres hi ha els Picos de Europa completament nevats. El sopar d’avui l’hem celebrat a la Fonda la Asturiana amb la beguda corresponent. Hi érem Salmurri, Bach, Azpillaga, l’andalús Eustaquio i jo. Hem dormit en un xalet abandonat. El 27 sortida a les 8 del matí per acabar de fer els darrers 22 quilòmetres fins arribar a Ribadesella. Allí mengem en una fonda i dormim en una residència d’avis. Durant tot el recorregut ens trobem amb els ponts destruïts pels rojos i podem continuar avançant gràcies els ponts que sobre la marxa han construït els nostres enginyers. El 28, després de carregar el nostre bestiar en un tren marxem a les onze menys deu arribant a Torrelavega a les 6 de la tarda. Allí canviem de tren en direcció nord arribant a Burgos a les dues de la tarda del dia següent, ingressant a la nostra caserna. El 30 rebo una carta del meu germà Antoni i l’escric a Pamplona i Ribadesella. Descanso els dies 30 i 31 i li demano al Sr. Olivella que m’enviï 425 pessetes. També escric a Barcelona.

L’1 de novembre guàrdia. El 12 de novembre va venir l’Antonio a Burgos i em va lliurar 175 pessetes. El 13 amb Mauri i Bonmatí anem a San Sebastián i dormim a l’Hotel Colón. Allí ens assabentem de la vinguda de Josep Montserrat, Adjutori Varias i Xavier Planas al Requeté Català. Ens hi quedem fins el 17. Dia 3 a la caserna. Dia 4. Rebo del senyor Olivella la quantitat de 425 pessetes a través del Sr. Rierola de Vic. Li queden en custòdia 400 pessetes. Li deixo a Ramon Buixaderes [inintel·ligible] 25 pessetes quan em ve a veure amb l’amic Miquel Prat. Dia 5 a la quadra, molt dolent. El dia 15 se’m lliuren 200 pessetes, per tant queden en custòdia 200. A San Sebastián em trobo amb Paco Llopart, Magí Raventós i Santiago Comas. Torno a Burgos on m’hi estic fins el dia 24 i em donen el mosquetó Número G – 7535. 25 de novembre. Peso 78’5 quilos. El 24 a les 6 de la tarda sortim de Burgos en camió en direcció a Pamplona que es troba a 205 quilòmetres. Arribo gelat. El 26 trobo l’Antonio , el 27 a Nadal i el 30 em castiguen a la quadra. Ahir era Sant Sadurní i aquí també va ser festa. 4 de desembre , Santa Bàrbara, festa de la nostra patrona. Per primera vegada combrego a Espanya, és un dia feliç perquè rebo carta de casa. El 5 em trobo l’Adjutori i el 8, dia de la Puríssima, torno a combregar.

Tots aquests dies plou. Avui pugem en un tren de càrrega a les 10 de la nit i després de renegar i passar fred arribem a Casetas a dos quarts de nou, a Calatayud a les dotze i a Arcos de Jalón a les set del vespre. Dormim bé. El 10 al matí segueixo renegant, em trobo amb catalans coneguts a Burgos. Arriben trens d’italians. A Pamplona ens instal·lem a les escoles Ave Maria del barri de La Rochapea. El 10 a les quatre sortim d’Arcos per cobrir 23 quilòmetres fins Azcamellas passant per Medinaceli. Carretera de Zaragoza a Madrid. Dormim en una escola d’una cabuda per a setze nens. L’11 neteja i descans.

El diumenge 12 quan ens llevem ho trobem tot blanc, és la primera nevada de l’hivern. És extraordinari el moviment de trens i camions que es produeix aquests darrers dies. Aquí a Arcos ens trobem a la província de Soria, fa molt fred i el terreny és molt àrid i pobre. No es veu un sol arbre fruiter ni cap hort, tot és blat i cereals i les cases es veuen pobres i velles. Després de dinar portem les mules a uns corrals que es troben en un turó situat a tres quilòmetres. El 13 torna a nevar una mica i tenim de netejar i abeurar les mules. A la nit sopem a casa del sagristà i ens mengem un conill. El 14 sopem mig conill a casa del mestre del poble. El 15, molt moviment d’aviació. Els dies 16, 17, 18 i 19 sense novetat. El diumenge dia 20 no oïm missa i a la tarda anem a Medinacelli que es troba a sis quilòmetres, ens fem fotos davant l’arc antic i comprem provisions ja que el menjar que ens donen és insuficient. Durant aquests dies ha continuat nevant i ha fet molt fred. Avui també hi ha hagut molt moviment d’aviació. El 21 hi ha molta boira i ens arriba l’ordre de preparar-nos per marxar. Quan tornem de la muntanya plens de fang ens diuen que se suspèn la sortida i ens posem molt contents […].

El 23 és un bon dia per mi ja que a Giralt, Enguix i a mi ens treuen la responsabilitat de la mula. Estic de sort. Al migdia i la nit celebrem el Nadal a casa del tio Sotera i quan ja ens havien ordenat marxar es torna a suspendre la sortida. El 24 a la tarda per fi marxem en direcció a l’estació de Salinas de Medina , a 1032 metres d’alçada. Passem la nit de Nadal en un vagó de càrrega i sense sopar. El dia de Nadal tampoc esmorzem i passem molt fred. Seguim la ruta en tren de Salinas a Calatayud i d’aquí per la línia de València passem per Calamocha. Mengem a les tres de la tarda. A l’arribar a Villafranca anem a dormir sense sopar a l’interior d’un vagó. Hi ha poc espai i això ens obliga a passar la nit asseguts amb els peus congelats.

EL 26, sense esmorzar, sortim en direcció a Santa Eugenia. Baixem del tren a Cella i comencem a caminar sota el bombardeig de l’artilleria enemiga. Cauen a prop molts obusos, es veu molta aviació i sentim el soroll de les bateries antiaèries. A les 4 marxem a peu en direcció a Gea, un poble situat a 9 quilòmetres de distància. Avui m’han fet assistent suplent dels alferes i he pogut dormir junt als oficials en un paller. El 27 continua [actuant] l’aviació. A les 7 del vespre sortim a peu camps a través fins arribar a un campament a dos quarts d’una de la matinada. Fa un fred que pela i hem d’intentar dormir al ras. Impossible, m’he passat tota la nit prop del foc. El 28 sortim a les cinc de la tarda i ens veiem immersors de lluny en un fort tiroteig. Arribem a les 9 i dormim en un paller mig destruït. A les 5 de la matinada situem les peces d’artilleria en el seu lloc i a les 8 es generalitzen les operacions amb un fort atac per part nostra. L’aviació també actua. A les 10 de la nit marxem cap a una altra posició. El 30 tornem a marxar cap a una altra posició. El 31 la nostra artilleria ens bombardeja [per error] i sortim il·lesos de miracle. Els rojos correm com llebres i l’artilleria no s’atura, El 31 avancem fins a un quilòmetre de Terol on hi ha un fort tiroteig. A la nit neva i passo la nit dormim a la tenda dels oficials”. ( El diari continua fins el 3 de juliol de 1938).